Xiques, la vida em somriu

Perdoneu xiques, vos tenia un poc abandonades. Hehe. Ja sabeu... quan tenim algú al cap, als ulls... al cor.
Sí xiques, crec que estic enamorada:
És un xic atent, amable i em diu coses boniques. També em fa riure. I és moooooooooolt guapo. Que d’on he tret el príncep blau? Top secret. Primer ho ha de saber ell, que és el príncep blau.
No sé què fer xiques. AJUDEU-ME!!!!
Li dic alguna cosa? Espere que me la diga ell? Què faig?

Mares

Hola, xiques. El curs ja està en marxa. Nous companys i companyes, nous mestres. Tot nou. L’única que no és nova és ma mare. Sembla que encara no ha descobert que no tinc cinc anys. No passa una setmana sense tindre una enganxada, no perd ocasió per trobar un motiu de brega. Quan no és l’hora de tornar, és la roba que em pose. Si veiereu com anava ella quan estudiava, però no. Això no compta. Eren altres temps i era diferent. I amb això en té prou. “Si jo li haguera parlat així a la iaia ...” I després la iaia em conta com era la mare quan tenia setze anys, però ella sembla que se n’ha oblidat.
La setmana que ve tenim el primer sopar de classe. Tinc moltes ganes que arribe. Segur que ens ho passem molt bé, però sobretot tinc ganes que arribe per a poder estar amb...
Ja vos contaré, xiques.